ELS TAN ESPERATS VERSETS...

...de la 'DESPEDIDA DE CARLES' 2010 ja estan ací.
-

Benvolguts companys i amics
de la Penya L’Enreixat:
ja s’han acabat les Festes
i ara ens toca descansar;
sobre tot Miquel i Tito,
que s’ho tenen ben guanyat.
Agraïsc la despedida,
però, com molt lluny no vaig,
preferisc parlar avui
del nostre Any dels Capitans,
comentant algunes coses
de les moltes que han passat.

Un prefaci ben lluït
per a les Festes d’enguany
va ser, com ja tots sabem,
eixe Sopar de Mig Any
que ací mateix celebrarem
cap al novembre passat.
Amb ocasió d’eixa festa,
i amb gran generositat,
el nostre estimat amic
Jordi García ens brindà
un video molt artístic
dedicat als Capitans.

Enguany, en les Ambaixades,
hi hagué més terra que aixà;
hi hagué més papers que actors;
i a algú li va tocar
fer de moro de matí
i de cristià de vesprà.
I és que molts, a eixes altures,
estaven enfaenats
pensant en música i tratges
i en tot un munt de detalls
per als actes de la Festa
en un any tan senyalat.

Enguany la Treta tingué
un sentit molt especial;
no replegarem gran cosa
i això és fàcil d’explicar,
perquè part del “montepio”
per als tratges s’en va anar.

M’he de botar moltes coses
per a no fer-me pesat;
i així passe sense més
a parlar-vos de l’Entrà.

El temps no pintava bé
i ens vam haver de banyar
els festers de la Diana
i aquells que anavem pujant
quan encara era mig fosc
pel carrer Sant Nicolau
per a trobar als amics
i vestir-se pa’ l’Entrà.
Amb tratges un poc humits
al Partidor vam anar
i allà dalt vam poder veure,
precedit per cavalls blancs,
al nostre Tito Cortés,
el Capità dels Cristians.
Amb brodats, barret i manta,
anava molt elegant,
saludant a esquerra i dreta
des del cotxe de cavalls.
Sota un cel encara gris
començava ja l’Entrà:
“zíngaros” i cavallers,
contrabandistes mudats,
andaluses de bon vore,
ballets, música, timbals;
el grup d’amics de la Penya
darrere del Capità
desfilavem lentament
Sant Nicolauet avall.
I Conxa, dissenyadora
goyesca, en un segon pla,
pendent sempre del seu home,
que ara era el Capità,
anava tota nerviosa
perquè res no eixira mal.

Ja de vesprà i amb bon sol,
precedit pels cavallers,
esplendorós i feliç,
baixava el nostre Miquel;
mudat com un margalló,
content a més no poder,
envoltat d’admiració
i de grans aplaudiments.
Era el Capità dels Moros
i no sols dels Marrakesch,
com ho deixaven ben clar
els tratges dels cavallers.
Un “boato” inoblidable
fruit de la il.lusió i l’alé
que van posar els seus fills
per que tot eixira bé.
¡Miquel, quin orgull més gran
tindre uns fills com els que tens!
I ahí també els de L’Enreixat
van posar el seu granet,
desfilant ben ordenats
acompanynant a Miquel,
deixant-li clar, ¡i com no!,
tot el seu recolçament.
El nostre estimat Xiulit
tingué un destacat paper:
Gran Visir del Capità,
desfilava davant d’ell
anunciant ben orgullós
a qui venia després.

Us hauré de demanar
perdó una vegada més
per deixar-me tantes coses
en la gola i el tinter.
Compreneu que no és possible
ser a tot i a tots fidel.

Resumint, hauré de dir
que sempre recordarem
com una cosa preciosa
les Festes del 2010.
Unes Festes que acabaren
plenes de joia i plaer
amb una ocasió entranyable,
com van ser els Soparets.

I ara, mirant endavant
i pensant en l’any que ve,
felicitem Jordi Sou
pel càrrec del seu netet,
qui, com és de tots sabut,
serà el pròxim Sant Jordiet.

Cedisc ara la paraula
a Xiulit, Tito i Miquel,
i a qui vulga fer ús d’ella.
Jo ja acabe i sols diré:
¡Que tingueu un bon estiu
i fins setembre que ve!