.
..d’anys, el bondadós José Luis, té -com diu la popular cançó- “una espinita
clavada en el corazón”: el seu major
desig és oferir-nos als enreixats un valuós aguinaldo per la festa de Nadal; fins ara, els seus sensuals
galantejos amb l'atzar, sempre se li han resistit i no han passat de
permissives aproximacions.
Durant la seua estància, en calorosa nit d'agost, als
peus de la muntanya del Carrascar no podia conciliar el son i va recordar que,
allà per l'any 1653, el Paborde Guerau va ser l'afortunat testimoni del miracle
lilial succeït en aquestes mateixes terres. I El Jabato va sentir enveja sana d’aquets
eclesiàstic; però
com home religiós que és: medità i pregà;
després, es va tranquil·litzar i s'adormí.
No obstant això, a l'alba, des de la finestra de la seua
casa de Barxell, observant el grandiós espectacle que li mostrava la
naturalesa, pensà: “Ora et labora”.
Finalitzades les seues oracions matinals, es va preguntar: ara, si vull un portent diví per als amics de la penya, he de
posar tot el meu esforç i treball. Pensat i fet.
En el seu cotxe i, a tota velocitat, es va dirigir a
l'Òptica Garrigós d'Alcoi. Només arribar, va fer la seua reflexionada comanda: unes ulleres amb vidres de color
marró fosc. Des d'eixe moment llueix, a sol i ombra, aquestes misterioses
però venturoses ‘antiparres’ a l'espera del agraciat dia.
El nostre generós i sacrificat amic pot estar segur que, ens
arribe o no la il·lusionada i desitjada gratificació nadalenca, per a tota la Penya
l'Enreixat sempre serà el seu 'Proveïdor Oficial'. Gràcies i per molts anys. Toque o no toque.