QUAN VA VORE ...

... que els 'moscosos' van alçar el vol i el nou 'mestre' s'atreviria a llegir-li el cató, va pensar: entre els vells no tinc res a fer fins al dia de la meua jubilació.

I va reflexionar, si vull conservar el meu 'status' a la penya, anar pujant escalons i aconseguir presidir-la, he d'aplicar les arts del bon funcionari: contentar als manons. Així, en les nadalenques, em despenge amb un pastisset de carn: la 'varietat extra' de la nit, amb toc alcoià.

Molt il·lusionat amb aquesta sorpresa que els està preparant, té pensat vigilar de prop a l’Amparito quan calfe tan dolç menjar.  Convé que estigueu atents, no siga que complint aquest menester es dedique a donar-li algun pessiguet i bateculet... la cosa vaja a més i s’acabe amb un inesperat i lasciu descontrol en el menut fogó.

Si, casualment, s'arriba a aquesta llicenciosa situació, vos aconsellem que no emmarqueu l'artístic 'socarrat' sense haver-li eliminat l’olor de socarrim. La dona vos pot tirar pel balcó.

Avisats i alerta.

P.S. Des d'ací, els jubilats desitgen que el 'Secre' solucione els seus assumptes ràpidament i es puga unir novament al grup ... 'el Pelat', com en el futbol, està guanyant-li terreny.