AVÍS A NAVEGANTS...

... important, va de xivatà.

Durant el montepío d'ahir, els habituals manons de la Junta van manifestar, amb la boca xicoteta, que amb la finalitat de donar, si cap, més prestigi i lluentor al MÀSTER en Cultura valenciana expedit per la Penya, els matriculats en aquest curs, a més de demostrar una excel·lent aptitud en els exàmens finals, se'ls exigirà i valorarà l'assistència a les classes de pràctiques, o siga als esmorzars mensuals. Ull al "parche"!.

També van deixar entreveure -sempre escriuen entre línies- que el dia de fi de curs i lliurament dels títols, és possible que aquests siguen acompanyats d'una medalla del nostre Sant Jordi, a banda -com l'arròs- de la del Sorteig; tema, cal dir, que tenen en ebullició i que depèn de si s'arriba a l'objectiu de presentar un eixitós i bon balanç del compte de resultats en l'Assemblea de Maig. En l'aspecte acadèmic també es va apuntar pel Secretari, que els que cursen la DIPLOMATURA en Gastronomia se'ls dispensarà dels exàmens, ja que aquest col·lectiu d'alumnes donen constància del seu alt nivell setmanalment, afegint: "i si no que m'ho diguen a mi que he d'AJUSTAR amb el conserge Enric, tots els divendres, perquè no es desequilibre la liquiditat i solvència del Montepío", per cert classificat per la nostra Caixa d'Estalvis com "Estable fins a març 2010".

De retorn a la Safor en la Rodalia, proveït de kilométric, de bitllet anada/tornada, targeta daurada, amistat amb Pepito el del Tivoli, etc. o siga de tots els descomptes possibles; i després de deixar al Gat de Catarroja -cal contar tres estacions i no passar.se com en el set i mig- em vaig posar a meditar: "Ultimament tot és material, de qüestió de diners, i de repent em vaig trobar traslladat a la Caseta de Mario, vaig veure cares llargues i... punt tres de l'ordre del dia de la Junta: BALANÇ, altra volta els diners... ...amb la crisi actual, els dispendis als convidats del Dia de la Penya, l'estoc d'insígnies, la despesa del cafè licor, els excessos del Rioja, la reinversió dels interessos etc., i em vaig dir: Cuqui l'hem cagat , UN ANY MÉS SENSE MEDALLA per molt que assistisques a classe i aproves els exàmens".

Sincerament, desitjaria que la meditació durant el trajecte en tren fóra un transitori mal pensament i tota la fantasia es convertira en realitat i arribara a bon port, com els navegants.