sábado, 11 de diciembre de 2010

SENSE PARAULES: COM A XÀTIVA.


4 comentarios:

jabato dijo...

Cuqui, lamentable el comportament d'Enrique l'últim divendres. No obstant això, no has de pendre decisions precipitades i abans de decidir qualsevol cosa cal estudiarles bé.

Cuqui dijo...

Després de l'escalfament d'ahir, reconec que la Societat és el millor lloc dels que jo he estat, però desgraciadament, des de l'època de Rosa ens han tocat en sorteig dos personatges que no ens mereixem.
Com comprendràs jo no vaig a prendre cap decisió ja que no em correspon i, lògicament, m'adaptaré a les solucions que es prenguen. Però, alguna cosa caldrà fer?.
El vermut-montepio, en el meu cas, és una estona que em apetisc molt anar perquè estic molt a gust amb tots vosaltres: la molèstia dels viatges queda compensada.
Simplement un comentari i acabe. Ahir a la nit la cosa va començar malament des del principi i el reboster anava buscant-la: la cervesa de Jordi, els cacauets d'Alfons, el formatge que no va voler treure, els cafès a 'màquina parada' ... i no em van molestar les negatives, si no la seua prepotència. I per ahi, ho sento, no pase.
I l'anterior, mai m'he cregut que desconegués que tenia el local en obres un dia abans de la ‘Despedida de Carles’, gràcies a les mobilitzacions de Xiulit i Eduardo es va poder celebrar el menjar. I no oblidem el seu comportament insolent.
Ni un és, ni l'altre va ser, dignes d'una clientela tan assídua i poc conflictiva.

jose dijo...

les confiances de vegades son odioses...

xiulit dijo...

Estic d'acord en el Jabato qel no pendre decisions presipitades y també en Cuqui en reconeixer que la Societat es el millor lloc per a estar, però aixo no ens ha de fer baixar la guardia, i mes que en la Junta de la Societat, hi ha que parlar en ell per traure a la llum el que puga tindre en contra nostra.
Per tant i després d'aver passat les Nadalenques jo anire a parlar tranquilament per saber que va pasar eixe día i quin descarrec fa, de tota manera i sense pendre determinacions dràstiques, no estaria de mes ensenyarli les dens, es a dir anant de tant en tant a un altre lloc.