I amb l'aprovació unànime
dels assistents es va donar
començament al vermut, amb la il·lusió posada
en l'anhelat sobre de paper color blanc del montepio. Llarga espera que per a alguns es va fer eterna: per moments, es van imaginar exercint de
ciutadans vestits de mirons en
les pròximes festes davant
la tardança del repartiment dels seus legítims estalvis.
Va arribar l'hora. No sense una misteriosa crida del president demandant la presència del Jabato
i Javi Souet al
seu costat. Els angoixats amics, amb molt
nerviosisme i cara de
circumstàncies, ja que s’esperaven
una petició pública i de compromís de cara a la propera Creuà de maig. No va
ser així, la màxima autoritat
de la penya els va fer lliurament del trofeu del Primer Campionat de Cotos que tan merescudament
van guanyar. Quina alenà van donar! Tot i
això, un clar avís.
La sala del Micalet donava goig de vore,
es trobava de gom a gom i sobretot
va regnar entre la concurrència, harmonia, alegria i companyerisme.
I aixina, ben entrada la nit, va acabar la nostra 41è Treta del montepio.
Fotos: Marcos Antonio Payà i Cuqui
No hay comentarios:
Publicar un comentario