COM DIRIA EL POETA:

'Aquest remor que se sent, no és de pluja'.

Un soroll somort flotava en l'ambient del montepio de divendres passat. Estem a dues passes de la Festa a Sant Jordi i en un sense pensar ens plantem a l'Assemblea de la penya. I és clar, les quinieles per a la composició de la Junta no apunten que s'acabe en equis. Hi haurà canvis.

Corria el runrún de que el secretari és inamovible, ha sentat plaça en El Micalet, i és més senzill canviar al president que a ell: a l'anterior mandatari li ha facilitat una digna jubilació, ocupant-lo en assumptes alcoians relacionats amb la parròquia de sant Martí, i a l'actual creiem que està demanant-li la baixa voluntària o l'inclou en un despietat ERO.

Així les coses, es van comentar les següents solucions:

1a  Que el secretari seleccione un president al seu gust.

2a  Com l'anterior president i l'actual ocupen els dos primers números d'antiguitat, que el nou nomenament seguisca el torn de veterania, o siga el tercer: El Jabato.

3a  Si s'opta per l'ordre alfabètic de la llista, el càrrec recau en un Abad, és a dir, novament El Jabato: no tenim cap membre de cognom Aaron.

4a  També es va apuntar que la parella guanyadora del 1r Campionat de Cotos  assumira la responsabilitat. Es crearia una presidència i una vicepresidència que li restarien poder al secretari. Un altre cop apareix El Jabato.

Sembla que el futur presidencial està bastant clar, però l'Assemblea és la que decidix.

Des d'ací, volem manifestar el nostre reconeixement a Eduardo, treballador, meticulós, desinteressat, servicial, rei dels fulls Excel, i a tots  -que són molts-  els que durant la vida de la penya han assumit responsabilitats en la Junta, sacrificant-se pel grup i que gràcies a ells, al maig, podrem reunir-nos novament per iniciar la 42è Creuà.

Per molts anys!

 

Foto: Muntatge sobre foto gentilesa de Getino.