...he inclòs l'article publicat a la RFMC d'Alcoi (El Programa de Festes) d'aquest any, escrit pels nostres amics Jordi i Carles.
.
" ELS DOS CAPITANTS DE LES FESTES DEL 2010: UNA DATA HISTÒRICA PER A LA "PENYA L'ENREIXAT" DE VALÈNCIA
Si als més antics –que no vells– integrants de la "Penya l'Enreixat" hom els hagués vaticinat, poc després d'haver-se constituït com a tal el 1973, que amb el pas dels anys alguns dels seus components assolirien diversos càrrecs en les diferents Festes del nostre benvolgut i enyorat Alcoi, ben segur que hagueren pensat que era una predicció impensable; i la bona veritat és que, sortosament, aqueix pronòstic es féu realitat tot d'una, és a dir, a l'any següent quan Salomó Sanjuan i Candela exercí d'"Ambaixador Reial". D'ençà, doncs, d'aquelles llunyanes dates de la dècada dels setanta de la centúria passada fins ara, un bon nombre d'integrants de la "Penya l'Enreixat" han i hem –i perdoneu la immodèstia– tingut l'honor i l'alegria de dur a terme diverses dignitats i tasques festeres, tant en la dels Reis, la Festa, en majúscula, de la il.lusió infantil per antonomàsia ( a més de Salomó Sanjuan, F. Jordi Pérez i Durà i Vicent Cortés i López exerciren també d'"Amabaixadors Reials" en 1987 i 1991, respectivament, i Xavier F. Pérez i Durà representà el rei Baltasar en 1990) com en les Festes, també en majúscula, dels nostres Moros i Cristians. Així, en 1976, Enric Pons i Sellés ostentava el càrrec d'Alferes moro de la Magenta, i en 1979 Àngel Silvestre i Lario era Alferes cristià amb els Alcodianos. En 1982, Francisco Cortés Tenedor va ser Capità Moro per la filà Marrakesch i, en 1994, el nostre company Vicent Gisbert i Torregrossa ostentava el càrrec de Capità Cristià amb els Alcodianos. José Luis Sanchis i Machancoses va ésser Capità cristià amb els Gusmans l’any 2000, Xavier Pérez i Vidal, membre de la "Penya" des del 2006, fou Alferes amb els "miqueros" en 2001, i així arribem a l’any 2008, quan Josep Vicent Juan i Pérez, incorporat a la "Penya" en la “creuà” d’eixe mateix any, clogué brillantment l'entrà de moros essent l'Alferes dels Abencerratges. No hem d’oblidar Salomó Sanjuan, ja esmentat, que ha sigut durant vint anys, des de 1986, Ambaixador Cristià. I, ja per concloure aquesta llarga llista, direm que el nostre company i antic president de la "Penya", Ramir Gisbert i Abad tingué l'honor d'ésser sant Jordiet l'any 1962.
I és que la "Penya L'Enreixat" de València, i açò cal que ho diguem ja, té clar –i ha estat un dels pilars en què cossola la seua identitat– que els seus senyals d'identitat són, no només una alcoiania pregona i íntegra –com no podia ésser altrament–, sinó també el conreu i l'afermament dels vincles que ens mantenen lligats al nostre estimat poble. Sens dubte, doncs, aquests lligams són directament vinclats i arrelats en els Moros i Cristians, en què es fonen, en màgic cressol, l'empenta, el somni i la tradició d'Alcoi, sentiments, a més a més, comuns a tots nosaltres. Perquè encara que hem hagut de deixar el nostre poble –alguns ja fa massa temps, ai las!– fonamentalment per raons de treball, això no obstant, mai no hem oblidat el bressol i la ciutat de naixença.
És per això que tots els integrants de la "Penya l'Enreixat" hem tingut i tenim sempre la mirada fixada en Alcoi, la ciutat que, si fa no fa, en tot moment ens ha compromès i que tenim ben arrelada al fons dels nostres cors.
En l'actualitat els alcoians que vivim fora veiem el futur del nostre poble difícil i complicat, ¿per què negar-ho?, com a tot arreu; tanmateix estem segur que amb l'esforç, tenacitat i treball de tots, n'albirarà un altre de més prosperós i fecund. Però si l'avenir ens importa, i molt, és ara la història, la tradició, els nostres senyals identitaris el que com a alcoians ens il.lusionen i ens emplenen de goig i esperança. Ben cert, perquè cap senyal no pot identificar més els alcoians que els Moros i Cristians.
Encara que, com ja hem fet palés, diversos membres de la "Penya" han assolit ja càrrecs importants en les nostres Festes, la circumstància que es produeix enguany és sens dubte absolutament excepcional, puix (tot i exceptuant, en un altre nivell, l'emblemàtica figura del sant Jordiet) els dos càrrecs més importants de les nostres Festes majors, les de Moros i Cristians, çò és, el Capità Moro i el Capità Cristià, han estat assumits per dos dels nostres companys. I açò sí resulta una novetat en la història de la nostra "Penya", d’aquest grup d’alcoians (o simplement d’amics d’Alcoi) que té la seua seu actual a la Societat Coral “El Micalet” de València. I el caràcter inusitat i novedós d’aquest esdeveniment explica l’entusiasme i la il·lusió amb què tots nosaltres ens hem abocat a recolzar els nostres benvolguts amics i companys en la seua tasca, no per festiva i joiosa menys compromesa i reptadora. De fet, amb eixa tenacitat i gust per les coses ben fetes que caracteritzen els alcoians, hem estat preparant aquesta celebració durant molt de temps, incloent-hi un alcoianíssim “montepio”, paral·lel a l’habitual de la Penya. La idea d’encetar aquest nou "montepio" nasqué, per ser exactes, el 12 de juny de 2004, al mas de La Cardadora, a Alcoi, quan ja era clar que el nostre company Vicent Cortés seria Capità Cristià el 2010. Posteriorment, quan la possibilitat que Miquel Giménez fora Capità Moro el mateix any va esdevenir un fet, fórem conscients que encaravem una etapa i unes Festes inoblidables, i el nostre suport als futurs, i ja actuals, capitans es va veure refermat i aprofundit.
Així, gairebé tots els components de la "Penya l'Enreixat" hem assolit un compromís fester, ço és, donar suport de tot cor i acompanyar els nostres dos capitans d'enguany. És així com, superant tota mena de dificultats, vencent els lògics obstacles connaturals a un grup de gent diversa i diferent i, en fi, obviant les reticències de cada un, una bona part de nosaltres no ens vestirem de "llanero", "miquero", "xano, "verd"..., ni tampoc de "masero", basc", "gat", etc. i ens ajuntarem a les comitives i acompanyaments de Miquel Giménez i Boronat, Capità moro en els Marrakesch, i de Vicent Cortés i López, Capità cristià en els Andalusos.
Encara que aquests són principalment moments de joia i celebració, no volem, però, deixar passar l’ocasió de fer algunes reflexions sobre el significat d’aquest fet extraordinari. Encara que, como hem assenyalat, es tracta d’un esdeveniment excepcional per a la nostra "Penya", no és en canvi massa estrany que la màxima representació de les nostres Festes siga ostentada enguany per dos alcoians que no viuen a Alcoi des de fa molts anys i que hagueren de deixar el seu poble per raons de feina i professió. Esta circumstància està ben lluny d’ésser infreqüent. Ben al contrari, avui dia trobem un nombre molt important d’alcoians que viuen i treballen fora d’Alcoi; ja fa molts anys que el nostre benvolgut poble exporta professionals, tècnics, científics i treballadors en general que han posat la seua intel·ligència i preparació al servei de l’engrandiment d’altres ciutats espanyoles i fins i tot d’altres països. Aquests alcoians de la diàspora, como podriem anomenar-los, han portat i prestigiat el nom d’Alcoi per tot arreu amb la seua professionalitat i responsabilitat i, per què no dir-ho, amb la seua humanitat i bon caràcter, qualitats totes elles tan típiques i estimables de la gent del nostre poble. Un signe del seu arrelament i estima per la seua ciutat és la pertinença de molts d’ells a distintes filades i la seua participació activa i col·laboració en l’esplendor de la nostra Festa. El fet que els nostres companys de la "Penya" siguen capitans d’enguany n’és un clar testimoniatge. Seria bo saber quants dels membres de les actuals filaes no viuen a Alcoi. Potser el recompte està fet, però estem segurs que el seu nombre és ben considerable. Donat tot açò, i estant nosaltres mateixos en eixa situació, creiem que els responsables de la Festa haurien de mostrar una mica més de sensibilitat cap a la situació i necessitats de tots els festers que no vivim a Alcoi. Moltes vegades hem fet equilibris molt complicats per a conciliar la nostra feina amb la participació en les Festes, i moltes altres ens ha sigut senzillament impossible participar-hi, tot i tenint tot el dret de fer-ho. Un signe d’aquesta major sensibilitat que demanem seria, com molts lectors hauran ja endevinat, el trasllat de les Festes al cap de setmana més pròxim. Seria molt d’agraïr que aquesta vella (i, ja ho sabem, controvertida) qüestió es resolguera més bé prompte que tard, sobre tot perquè no són només les necessitats dels festers absents, sinó moltes altres i evidents raons, que tothom coneix, les que aconsellen el canvi.
Tornem, però, als nostres benvolguts capitans. Ambdós són membres amb solera de la "Penya", respectats i volguts per tots. Miquel Giménez, però, pertany a més a més al grup de fundadors de la Penya, composat per ell mateix, Àngel Silvestre Lario i Josep Lluís Gisbert i Espinós (“Xiulit”), el nostre president actual. Tots tres concertaren, per al dissabte 6 d’octubre de 1973, una cita al bar “Paquito”, ubicat al carrer Cádiz de València, moguts pel desig de mantenir els seus arrels alcoians a la seua ciutat d’acollida, així com per l’enyor de la seua ciutat d’origen. I d’eixa cita va sorgir la "Penya L’Enreixat", que inicialment els seus fundadors batejaren com a “Penya Alcoi”. La "Penya" ha heretat alguns costums i característiques de les filaes alcoianes (encara que, com diu el seu recent lema “No som una Filà; som només la Penya L’Enreixat”). Concretament, a més del "montepio", el vermut d’escoti i, si es presenta l’ocasió, unes partidetes de cotos (per a organitzar les quals, i quan els disposats a jugar són més de quatre, cal de vegades tirar un enreixat, d’on procedeix el nom actual de la "Penya") els membres tenen un número d’ordre basat en la seua antiguitat en la "Penya". Doncs bé, Miquel Giménez té el número un. El seu nom és, en el llistat de components, el primer. Tanmateix, segons l’anècdota que ens refereix Josep Lluís Gisbert, qui té el número dos, Miquel no va poder assistir, per raons de feina, a l’esmentada reunió al bar Paquito, i Àngel i Josep Lluís acordaren, amb generositat i per deferència a la seua absència, atorgar-li eixe número un que ara ostenta amb legítim orgull. A partir d’ahí, i per ordre alfabètic, el número dos va correspondre a Josep Lluís i el tres a Àngel. En qualsevol cas, i com ja hem dit, Miquel Giménez és membre fundador de la Penya, juntament amb Josep Lluís Gisbert i Àngel Silvestre, encara que aquest darrer ja no hi pertany. La bonhomia, afabilitat i bon humor de Miquel l’han fet gaudir de l’amistat i afecte de tots nosaltres i ser un dels companys més volguts per tots. Vicent Cortés, al seu torn, té un número baix dins la Penya, i és també, per tant, un veterà, però va ingressar-hi més tard, arran del Rei que fou concedit a la "Penya" allà per l’any 1990, esdeveniment que va suposar un salt important en el seu creixement, tant qualitativament, per relació a la seua projecció social i activitats, com quantitativament, és a dir, pel que fa al nombre de socis. Vicent és un bon cuiner i també un gran coneixedor d’antigues cançonetes alcoianes, per a les quals mostra una memòria envejable. D’ambdues qualitats, a més de la seua simpatia i amistat, hem pogut gaudir en diverses ocasions en les reunions dels divendres.
A tots dos desitgem tota mena d’èxits en els seus càrrecs. Ells saben que compten amb tot el suport, l’ànim i la col·laboració incondicional de tots els components de la "Penya L’Enreixat", que se n’orgulleix de tindre’ls com a socis.
Carles Moya i Espí
F. Jordi Pérez i Durà "
Si als més antics –que no vells– integrants de la "Penya l'Enreixat" hom els hagués vaticinat, poc després d'haver-se constituït com a tal el 1973, que amb el pas dels anys alguns dels seus components assolirien diversos càrrecs en les diferents Festes del nostre benvolgut i enyorat Alcoi, ben segur que hagueren pensat que era una predicció impensable; i la bona veritat és que, sortosament, aqueix pronòstic es féu realitat tot d'una, és a dir, a l'any següent quan Salomó Sanjuan i Candela exercí d'"Ambaixador Reial". D'ençà, doncs, d'aquelles llunyanes dates de la dècada dels setanta de la centúria passada fins ara, un bon nombre d'integrants de la "Penya l'Enreixat" han i hem –i perdoneu la immodèstia– tingut l'honor i l'alegria de dur a terme diverses dignitats i tasques festeres, tant en la dels Reis, la Festa, en majúscula, de la il.lusió infantil per antonomàsia ( a més de Salomó Sanjuan, F. Jordi Pérez i Durà i Vicent Cortés i López exerciren també d'"Amabaixadors Reials" en 1987 i 1991, respectivament, i Xavier F. Pérez i Durà representà el rei Baltasar en 1990) com en les Festes, també en majúscula, dels nostres Moros i Cristians. Així, en 1976, Enric Pons i Sellés ostentava el càrrec d'Alferes moro de la Magenta, i en 1979 Àngel Silvestre i Lario era Alferes cristià amb els Alcodianos. En 1982, Francisco Cortés Tenedor va ser Capità Moro per la filà Marrakesch i, en 1994, el nostre company Vicent Gisbert i Torregrossa ostentava el càrrec de Capità Cristià amb els Alcodianos. José Luis Sanchis i Machancoses va ésser Capità cristià amb els Gusmans l’any 2000, Xavier Pérez i Vidal, membre de la "Penya" des del 2006, fou Alferes amb els "miqueros" en 2001, i així arribem a l’any 2008, quan Josep Vicent Juan i Pérez, incorporat a la "Penya" en la “creuà” d’eixe mateix any, clogué brillantment l'entrà de moros essent l'Alferes dels Abencerratges. No hem d’oblidar Salomó Sanjuan, ja esmentat, que ha sigut durant vint anys, des de 1986, Ambaixador Cristià. I, ja per concloure aquesta llarga llista, direm que el nostre company i antic president de la "Penya", Ramir Gisbert i Abad tingué l'honor d'ésser sant Jordiet l'any 1962.
I és que la "Penya L'Enreixat" de València, i açò cal que ho diguem ja, té clar –i ha estat un dels pilars en què cossola la seua identitat– que els seus senyals d'identitat són, no només una alcoiania pregona i íntegra –com no podia ésser altrament–, sinó també el conreu i l'afermament dels vincles que ens mantenen lligats al nostre estimat poble. Sens dubte, doncs, aquests lligams són directament vinclats i arrelats en els Moros i Cristians, en què es fonen, en màgic cressol, l'empenta, el somni i la tradició d'Alcoi, sentiments, a més a més, comuns a tots nosaltres. Perquè encara que hem hagut de deixar el nostre poble –alguns ja fa massa temps, ai las!– fonamentalment per raons de treball, això no obstant, mai no hem oblidat el bressol i la ciutat de naixença.
És per això que tots els integrants de la "Penya l'Enreixat" hem tingut i tenim sempre la mirada fixada en Alcoi, la ciutat que, si fa no fa, en tot moment ens ha compromès i que tenim ben arrelada al fons dels nostres cors.
En l'actualitat els alcoians que vivim fora veiem el futur del nostre poble difícil i complicat, ¿per què negar-ho?, com a tot arreu; tanmateix estem segur que amb l'esforç, tenacitat i treball de tots, n'albirarà un altre de més prosperós i fecund. Però si l'avenir ens importa, i molt, és ara la història, la tradició, els nostres senyals identitaris el que com a alcoians ens il.lusionen i ens emplenen de goig i esperança. Ben cert, perquè cap senyal no pot identificar més els alcoians que els Moros i Cristians.
Encara que, com ja hem fet palés, diversos membres de la "Penya" han assolit ja càrrecs importants en les nostres Festes, la circumstància que es produeix enguany és sens dubte absolutament excepcional, puix (tot i exceptuant, en un altre nivell, l'emblemàtica figura del sant Jordiet) els dos càrrecs més importants de les nostres Festes majors, les de Moros i Cristians, çò és, el Capità Moro i el Capità Cristià, han estat assumits per dos dels nostres companys. I açò sí resulta una novetat en la història de la nostra "Penya", d’aquest grup d’alcoians (o simplement d’amics d’Alcoi) que té la seua seu actual a la Societat Coral “El Micalet” de València. I el caràcter inusitat i novedós d’aquest esdeveniment explica l’entusiasme i la il·lusió amb què tots nosaltres ens hem abocat a recolzar els nostres benvolguts amics i companys en la seua tasca, no per festiva i joiosa menys compromesa i reptadora. De fet, amb eixa tenacitat i gust per les coses ben fetes que caracteritzen els alcoians, hem estat preparant aquesta celebració durant molt de temps, incloent-hi un alcoianíssim “montepio”, paral·lel a l’habitual de la Penya. La idea d’encetar aquest nou "montepio" nasqué, per ser exactes, el 12 de juny de 2004, al mas de La Cardadora, a Alcoi, quan ja era clar que el nostre company Vicent Cortés seria Capità Cristià el 2010. Posteriorment, quan la possibilitat que Miquel Giménez fora Capità Moro el mateix any va esdevenir un fet, fórem conscients que encaravem una etapa i unes Festes inoblidables, i el nostre suport als futurs, i ja actuals, capitans es va veure refermat i aprofundit.
Així, gairebé tots els components de la "Penya l'Enreixat" hem assolit un compromís fester, ço és, donar suport de tot cor i acompanyar els nostres dos capitans d'enguany. És així com, superant tota mena de dificultats, vencent els lògics obstacles connaturals a un grup de gent diversa i diferent i, en fi, obviant les reticències de cada un, una bona part de nosaltres no ens vestirem de "llanero", "miquero", "xano, "verd"..., ni tampoc de "masero", basc", "gat", etc. i ens ajuntarem a les comitives i acompanyaments de Miquel Giménez i Boronat, Capità moro en els Marrakesch, i de Vicent Cortés i López, Capità cristià en els Andalusos.
Encara que aquests són principalment moments de joia i celebració, no volem, però, deixar passar l’ocasió de fer algunes reflexions sobre el significat d’aquest fet extraordinari. Encara que, como hem assenyalat, es tracta d’un esdeveniment excepcional per a la nostra "Penya", no és en canvi massa estrany que la màxima representació de les nostres Festes siga ostentada enguany per dos alcoians que no viuen a Alcoi des de fa molts anys i que hagueren de deixar el seu poble per raons de feina i professió. Esta circumstància està ben lluny d’ésser infreqüent. Ben al contrari, avui dia trobem un nombre molt important d’alcoians que viuen i treballen fora d’Alcoi; ja fa molts anys que el nostre benvolgut poble exporta professionals, tècnics, científics i treballadors en general que han posat la seua intel·ligència i preparació al servei de l’engrandiment d’altres ciutats espanyoles i fins i tot d’altres països. Aquests alcoians de la diàspora, como podriem anomenar-los, han portat i prestigiat el nom d’Alcoi per tot arreu amb la seua professionalitat i responsabilitat i, per què no dir-ho, amb la seua humanitat i bon caràcter, qualitats totes elles tan típiques i estimables de la gent del nostre poble. Un signe del seu arrelament i estima per la seua ciutat és la pertinença de molts d’ells a distintes filades i la seua participació activa i col·laboració en l’esplendor de la nostra Festa. El fet que els nostres companys de la "Penya" siguen capitans d’enguany n’és un clar testimoniatge. Seria bo saber quants dels membres de les actuals filaes no viuen a Alcoi. Potser el recompte està fet, però estem segurs que el seu nombre és ben considerable. Donat tot açò, i estant nosaltres mateixos en eixa situació, creiem que els responsables de la Festa haurien de mostrar una mica més de sensibilitat cap a la situació i necessitats de tots els festers que no vivim a Alcoi. Moltes vegades hem fet equilibris molt complicats per a conciliar la nostra feina amb la participació en les Festes, i moltes altres ens ha sigut senzillament impossible participar-hi, tot i tenint tot el dret de fer-ho. Un signe d’aquesta major sensibilitat que demanem seria, com molts lectors hauran ja endevinat, el trasllat de les Festes al cap de setmana més pròxim. Seria molt d’agraïr que aquesta vella (i, ja ho sabem, controvertida) qüestió es resolguera més bé prompte que tard, sobre tot perquè no són només les necessitats dels festers absents, sinó moltes altres i evidents raons, que tothom coneix, les que aconsellen el canvi.
Tornem, però, als nostres benvolguts capitans. Ambdós són membres amb solera de la "Penya", respectats i volguts per tots. Miquel Giménez, però, pertany a més a més al grup de fundadors de la Penya, composat per ell mateix, Àngel Silvestre Lario i Josep Lluís Gisbert i Espinós (“Xiulit”), el nostre president actual. Tots tres concertaren, per al dissabte 6 d’octubre de 1973, una cita al bar “Paquito”, ubicat al carrer Cádiz de València, moguts pel desig de mantenir els seus arrels alcoians a la seua ciutat d’acollida, així com per l’enyor de la seua ciutat d’origen. I d’eixa cita va sorgir la "Penya L’Enreixat", que inicialment els seus fundadors batejaren com a “Penya Alcoi”. La "Penya" ha heretat alguns costums i característiques de les filaes alcoianes (encara que, com diu el seu recent lema “No som una Filà; som només la Penya L’Enreixat”). Concretament, a més del "montepio", el vermut d’escoti i, si es presenta l’ocasió, unes partidetes de cotos (per a organitzar les quals, i quan els disposats a jugar són més de quatre, cal de vegades tirar un enreixat, d’on procedeix el nom actual de la "Penya") els membres tenen un número d’ordre basat en la seua antiguitat en la "Penya". Doncs bé, Miquel Giménez té el número un. El seu nom és, en el llistat de components, el primer. Tanmateix, segons l’anècdota que ens refereix Josep Lluís Gisbert, qui té el número dos, Miquel no va poder assistir, per raons de feina, a l’esmentada reunió al bar Paquito, i Àngel i Josep Lluís acordaren, amb generositat i per deferència a la seua absència, atorgar-li eixe número un que ara ostenta amb legítim orgull. A partir d’ahí, i per ordre alfabètic, el número dos va correspondre a Josep Lluís i el tres a Àngel. En qualsevol cas, i com ja hem dit, Miquel Giménez és membre fundador de la Penya, juntament amb Josep Lluís Gisbert i Àngel Silvestre, encara que aquest darrer ja no hi pertany. La bonhomia, afabilitat i bon humor de Miquel l’han fet gaudir de l’amistat i afecte de tots nosaltres i ser un dels companys més volguts per tots. Vicent Cortés, al seu torn, té un número baix dins la Penya, i és també, per tant, un veterà, però va ingressar-hi més tard, arran del Rei que fou concedit a la "Penya" allà per l’any 1990, esdeveniment que va suposar un salt important en el seu creixement, tant qualitativament, per relació a la seua projecció social i activitats, com quantitativament, és a dir, pel que fa al nombre de socis. Vicent és un bon cuiner i també un gran coneixedor d’antigues cançonetes alcoianes, per a les quals mostra una memòria envejable. D’ambdues qualitats, a més de la seua simpatia i amistat, hem pogut gaudir en diverses ocasions en les reunions dels divendres.
A tots dos desitgem tota mena d’èxits en els seus càrrecs. Ells saben que compten amb tot el suport, l’ànim i la col·laboració incondicional de tots els components de la "Penya L’Enreixat", que se n’orgulleix de tindre’ls com a socis.
Carles Moya i Espí
F. Jordi Pérez i Durà "
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario