Quan ens
trobàvem resignats, practicant la patida feina
setmanal de pelar
els cacauets, va aparèixer Carlos, somrient i
amb ganes de
donar-li un canvi, en redó,
al vermut de la nit: són les coses del nostre imprevisible amic. I, ens
preguntàvem: seran esclata-sangs, polp ...?
Doncs no, eren ni
més ni menys que
uns apetitosos llagostins del Mar Menor i, lògicament,
l'ambient es va transformar i va
començar a córrer el fresc
vi blanc ...
Durant aquests moments
d'alegria ens va
arribar una altra sorpresa, aquesta
vegada, de la mà de Marcos: una
finestra oberta a un paisatge
de la nostra terra i que, ràpidament, vam col·locar
a la paret del nostre entranyable Micalet.
Iniciat el Montepio
a les 21'15
hores -per imperatiu dels trens de rodalies-
va arribar la tercera de les sorpreses:
Eusebio Martín Nácher
va demanar formar part de la penya: grup
d'amics que va descobrir a través de les seues assistències als Esmorzars - Culturals que organitza
la Secció de Jubilats de la mateixa.
A continuació, algú
va comentar: I, després de tanta
sorpresa; perquè no se’ns regalem una altra? - I
quina? - Doncs canviem el Secretari per Amparo i eixirem guanyant.
Des
d'aci el nostre agraïment a Eusebio per
acompanyar-nos en aquesta humil empresa que tenim muntada i que cal
mantenir perquè fa olor a Alcoi; a Carlos i
Marcos pels seus desinteressats
i oportuns detalls i, com no, al nostre Secretari posant, sempre, el seu càrrec 'a disposició de la
cúpula' pel que convingués i fera
falta ... ai, i a
Amparo per les seues atencions durant el
vermut dels divendres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario