DESPEDIDA DE CARLES 2011
Benvolguts companys i amics
de la Penya L’Enreixat:
per a compensar un poc
que tampoc m’en vaig enguany
vos regalaré uns versets
que espere us agradaran.
Tractaré diversos temes,
no tots igual d’importants.
Alguns amb un poc d’humor,
altres amb més serietat,
però tots de bona fe,
amb “carinyo” i amistat.
Ara que hem deixat arrere
el nostre any dels capitans
les notícies de les Festes
ja no són com l’any passat.
Però hi ha hagut un event
que no es pot passar per alt.
Parle, és clar, del Sant Jordiet,
eixe xiquet que ha deixat
un record inoblidable
en el cor dels alcoians
Un Sant Jordiet tan simpàtic
crec que no l’hem tingut mai.
Enhorabona als seus pares
i als seus “agüelos”, és clar.
I especialment a eixe “agüelo”
Que és membre de L’Enreixat.
Ara parlaré de Cuqui
perquè crec que s’ho mereix.
Les noves tecnologies
no tenen secrets per a ell.
Maneja imatges i textos
com un fuster el martell.
Nada com un peix en l’aigua
per l’oceà d’internet.
Porta avant amb competència
eixe blog de L’Enreixat
que és l’enveja d’altres penyes
i alta fama ens ha donat.
Però és que, a més, encapçala
la secció de jubilats,
i planeja un dia i altre
tot un fum d’activitats.
¿I què dir d’esta secció?
Que ens deixa bocabadats.
Això de “clases pasivas”
no sé qui s’ho va inventar,
perquè més actius que ells
jo no sé si els he vist mai.
Esmorçars i exposicions
i monuments i esmorçars,
paratges i factories,
i una altra volta a esmorçar:
per a estos amics nostres
l’important és no “parar”.
Això de classes passives
més val que ho deixem estar.
O, com sol dir Jordi Sou:
¡No passes avant!
Si, abans de jubilar-se,
hagueren treballat tant
els haurien donat premis
a la productivitat.
No dic que no treballaren,
però, com ara, “¡ni hablar!”
¿Es nota que els tinc enveja?
Bé, una miqueta; en tot cas,
quan siga major vull ser
jubilat de L’Enreixat.
Passe ara a un altre tema
que tracta d’agraïment.
Altres anys he demanat
un sentit aplaudiment
per a Eduard i Xiulit,
secretari i president.
I ara el demane altra volta:
per treballar de valent
i esforçar-se per la Penya,
per al nostre president,
per al nostre secretari,
¡vull un fort aplaudiment!
Però és també de justícia
recordar als precedents.
Quan vaig entrar en la Penya
Ramir era el president
Benvolguts companys i amics
de la Penya L’Enreixat:
per a compensar un poc
que tampoc m’en vaig enguany
vos regalaré uns versets
que espere us agradaran.
Tractaré diversos temes,
no tots igual d’importants.
Alguns amb un poc d’humor,
altres amb més serietat,
però tots de bona fe,
amb “carinyo” i amistat.
Ara que hem deixat arrere
el nostre any dels capitans
les notícies de les Festes
ja no són com l’any passat.
Però hi ha hagut un event
que no es pot passar per alt.
Parle, és clar, del Sant Jordiet,
eixe xiquet que ha deixat
un record inoblidable
en el cor dels alcoians
Un Sant Jordiet tan simpàtic
crec que no l’hem tingut mai.
Enhorabona als seus pares
i als seus “agüelos”, és clar.
I especialment a eixe “agüelo”
Que és membre de L’Enreixat.
Ara parlaré de Cuqui
perquè crec que s’ho mereix.
Les noves tecnologies
no tenen secrets per a ell.
Maneja imatges i textos
com un fuster el martell.
Nada com un peix en l’aigua
per l’oceà d’internet.
Porta avant amb competència
eixe blog de L’Enreixat
que és l’enveja d’altres penyes
i alta fama ens ha donat.
Però és que, a més, encapçala
la secció de jubilats,
i planeja un dia i altre
tot un fum d’activitats.
¿I què dir d’esta secció?
Que ens deixa bocabadats.
Això de “clases pasivas”
no sé qui s’ho va inventar,
perquè més actius que ells
jo no sé si els he vist mai.
Esmorçars i exposicions
i monuments i esmorçars,
paratges i factories,
i una altra volta a esmorçar:
per a estos amics nostres
l’important és no “parar”.
Això de classes passives
més val que ho deixem estar.
O, com sol dir Jordi Sou:
¡No passes avant!
Si, abans de jubilar-se,
hagueren treballat tant
els haurien donat premis
a la productivitat.
No dic que no treballaren,
però, com ara, “¡ni hablar!”
¿Es nota que els tinc enveja?
Bé, una miqueta; en tot cas,
quan siga major vull ser
jubilat de L’Enreixat.
Passe ara a un altre tema
que tracta d’agraïment.
Altres anys he demanat
un sentit aplaudiment
per a Eduard i Xiulit,
secretari i president.
I ara el demane altra volta:
per treballar de valent
i esforçar-se per la Penya,
per al nostre president,
per al nostre secretari,
¡vull un fort aplaudiment!
Però és també de justícia
recordar als precedents.
Quan vaig entrar en la Penya
Ramir era el president
i Fernando el secretari:
¡una parella excel.lent!
Plens d’idees per a la Penya,
bons amics i faeners,
van encetar el Tenori,
la nit que tan bé ho passem,
on Llorenç fa Butarelli
i Don Juan, Paco Cortés.
Seguiren Lluís Boronat
i Josep Lluís Gisbert,
que ja era secretari
abans de ser president.
Entre moltes altres coses
s’ocuparen del concert
de la Vella en el Palau,
eixe acte que va ser
emotiu i memorable,
un gran esdeveniment.
A tots ells els agraïm
el que per la Penya han fet.
i és clar que tots es mereixen
este fort aplaudiment.
Passe ara la paraula
a qualsevol dels presents
que desitge fer ús d’ella,
Perquè jo ja acabaré
estos versets desitjant-vos
¡un estiu d’allò més bé!
Fotos: Parreta
¡una parella excel.lent!
Plens d’idees per a la Penya,
bons amics i faeners,
van encetar el Tenori,
la nit que tan bé ho passem,
on Llorenç fa Butarelli
i Don Juan, Paco Cortés.
Seguiren Lluís Boronat
i Josep Lluís Gisbert,
que ja era secretari
abans de ser president.
Entre moltes altres coses
s’ocuparen del concert
de la Vella en el Palau,
eixe acte que va ser
emotiu i memorable,
un gran esdeveniment.
A tots ells els agraïm
el que per la Penya han fet.
i és clar que tots es mereixen
este fort aplaudiment.
Passe ara la paraula
a qualsevol dels presents
que desitge fer ús d’ella,
Perquè jo ja acabaré
estos versets desitjant-vos
¡un estiu d’allò més bé!
Fotos: Parreta
No hay comentarios:
Publicar un comentario