DESPEDIDA DE CARLES 2009

Benvolguts companys i amics
De la Penya L'Enreixat:
Pensant de què parlaria
En estos versets d'enguany
No he tingut, no, massa dubtes.
Si Carles s'en ve o s'en va
No és ara el que més importa
Ni allò de què hem de parlar.
Avui, dintre de la Penya,
El tema més actual,
La qüestió de més ressó
No és altra que els Capitans.
Segurament diran molts
Que és una casualitat
Que els capitans cristià i moro
Pertanguen a L'Enreixat.
Però estaran en l'error,
Puix no és cap causalitat
Que una Penya com la nostra
Genere dos capitans.
¿Per què? Perquè aquesta Penya
té un ésser ben alcoià;
enyorem el nostre poble
i el volem de veritat.
Tanto monta, monta tanto
Miquel com Tito Cortés,
Miquel Jiménez com Tito,
Tito Cortés com Miquel.
Tots dos són companys i amics,
Iguals però diferents.
Miquel, primer de la Penya,
Persona i home de bé,
Pel seu somriure i bondat
I el seu humor "marrasquet"
És exemple per nosaltres
I ben bé que l'estimem.
Per això i moltes més coses,
Fem-li un fort aplaudiment (...)
Li desitgem tota mena
D'éxits i ell sap que estarem
Tots nosaltres en un puny
Donant-li recolçament.
¿Què direm de Tito? Pense
en el bar Amanecer,
quan ens regalava a voltes
els seus plats de bon cuiner.
I no oblidem el seu crit
Conegut per tot arreu
I que ara recordarem
Així: "A qui no diga '¡Bien!'
Que li caiga l'instrument" [tots: ¡Bien!]
Per a ell també amb tot afecte
Un ben fort aplaudiment (...)
Serà un bon capità
D'això dubtes ningú en té,
I a tots nosaltres en bloc
Ens tindrà darrere d'ell.
Enhorabona a tos dos
I gràcies per haver fet
Que sorgisca en tots nosaltres
La il•lusió de l'any que ve.

I ara ja per a acabar
Sols diré una cosa més:
¡Molt bon estiu per a tots
i fins setembre que ve!

Paraules de Carles Moya en la sobretaula. Any Fester dels Capitans.