domingo, 1 de agosto de 2010

PARLEM DE LA 'NOVA' JUNTA I D'ALTRES COSES?





Passats al voltant de noranta dies des.de l'Assemblea de maig és moment de reflexió. El nostre President, amb poques ganes de cobrar del ‘Retiro Obrero’, molt astutament, en silenci i donant llargues, va saber implicar i reunir a l'oposició, als culturals, als joves, etc, convertint la partida d'escacs que s'entreveia renyida, no ja en taules, si no en un simulacre de competició: mireu el tauler i veureu que els de la nova Junta hem agarrat les millors fitxes i deixat a la soferta oposició sols uns modestos peons, com si d'un regal es tractés, als que qualsevol dia els declarem un E.R.E. i enviem durant una llarga temporada a l'atur i, a més, com no hi havia cabuda per a tots hem creat 'la promoción' d'un Majoral, ampliable en numero en el moment en què aparega algun pollastre de corral. En resum, de un cop de mà, res: dictadura, dura i pura.
Feu-vos l'ànim: en futures assemblees hi hauran canvis però no de persones precisament.
-



-



En el seu moment es van fer molts comentaris, en les tertúlies del Montepio, de la necessitat de substituir el lloc de secretari pel de motorista -a imitació de les grans dictadures- amb la finalitat d'agilitzar els tràmits i gestions. Eduard, espavilat com ell a soles, no ha dubtat ni un moment i, en algun mercat d'antiguitats, s'ha comprat una moto amb sidecar, per si alguns persistixen en l'esmentada substitució i vore's amb el cul a l'aire en un tres i no res. Conclusió, ara tenim Secretari-Tresorer-Motorista.

-








Referent a la 'promoción' de Majoral que, com s'ha comentat anteriorment, tenim entre els plans prioritaris de la Nova, lamentem no poder fer-vos partícips del desenvolupament de les delicades gestions que estem realitzant i que esperem a dos anys vista comptar amb tan insòlit i significatiu càrrec a la Penya: sempre ha segut l'assignatura pendent del seu President. Disculpeu-mos.
Per evitar indiscrecions se li ha aconsellat al ‘futurible’ que passe una temporada amagat i vestit de masero en un ‘cortijo’ aprenent els seus propis menesters i que no traga el cap per a res.




P.S. Des d'aquestes línies del Blog volem fer notar la constància durant cada setmana de Eduardo -siga en El Micalet, El Aladino, el Col.legi de Metges, etc .- de que estiguen sobre la taula els barralets de cafè-licor d'Alcoi, en totes les seues variants: Cerol, Pastor, descafeínat, etc. així com els gotets. El nostre agraïment, que sempre serà poc, a Eduardo. Gràcies!.

-

2 comentarios:

jose dijo...

Eduardo. Gràcies

edu dijo...

i encara es "queixeu" de lo que vos carregue de café....